Resultats de la cerca

Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…

Té per finalitat l’estudi, la divulgació, la protecció i l’ensenyament de la llengua i de la cultura catalanes al Rosselló

El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, La Falç set números A la fi del 1972 el succeí l’ Esquerra Catalana dels Treballadors

Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó

La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’…

Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació

El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’…

L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres

Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà candidats a les…