Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Saber
Publicacions periòdiques
Revista catalana de cultura creada a Barcelona el 1980 per l’editorial L’Avenç.
Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral i trimestral des del juliol del 1986 i en edició castellana i catalana És dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell
Lo Gai Saber

Exemplar num. 1 de la revista Lo Gai Saber (1 de març de 1868)
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i…
Who’s who
Títol d’un diccionari biogràfic anglès de publicació anual, editat per primera vegada a Londres el 1849.
Comprèn les biografies de personatges vius que destaquen en les més variades activitats Aquest tipus d’obra ha estat imitat en altres països o per a branques concretes del saber per exemple, Who's who in Science
Tèlef
Mitologia
Rei de Mísia, fill d’Hèracles i Auge.
Adoptat pel rei Teutrant, aquest el casà amb la seva filla Argiope i el declarà hereu Atacada Mísia pels grecs, Tèlef fou ferit per Aquilles, i en saber que només es podia guarir mitjançant la llança que el ferí, pactà amb Aquilles de conduir la flota grega fins a Troia sense intervenir en la lluita
conveni de Narbona
Invitació adreçada des de Narbona als prelats que romanien fidels a Benet XIII, per part del concili de Constança, el 13 de desembre de 1415.
Hom els oferia de reunir un concili veritablement representatiu que deposés Benet XIII que es negava a abdicar i elegís un nou papa La invitació fou cursada en saber-se que Ferran I de Catalunya-Aragó es disposava a retirar l’obediència a Benet XIII, i fou ratificada el 4 de febrer de 1416
cultura de Tlatilco
Cultura arcaica de la vall de Mèxic, les restes arqueològiques de la qual han estat datades dels volts del primer mil·lenni aC.
Entre d’altres centres culturals contemporanis, destaca pel desenvolupament de la seva civilització, manifestada amb figuretes —generalment antropomorfes ballarines, acròbates, sacerdots— trobades al cementiri de la ciutat, d’una finura sense parió a les cultures veïnes El fet que hom hi pugui trobar influències olmeques i de la costa atlàntica planteja encara el problema de saber com tingueren lloc conquesta militar, dominació d’una minoria aristocràtica o d’un altre tipus
Les noces de Fígaro
Música
Comèdia de P.A.C.de Beaumarchais (la segona de les dedicades a Fígaro), en la qual el protagonista, després d’haver combinat el matrimoni del comte Almaviva amb Rosina, es disposa a casar-se amb Susanna, cambrera d’aquesta.
Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916
Mahābhārata
Epopeia sànscrita d’autor desconegut, o d’autors desconeguts, redactada cap al s VI dC.
L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935
Primer Congrés Catalanista
Assemblea celebrada a Barcelona el 1880 per a fixar l’ideari catalanista.
Hi participaren elements molt diversos polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1 200 congressistes Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, el de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una entitat, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina