Resultats de la cerca

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius…

De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…