Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sarcòfag d’Hipòlit
Relleu anterior del sarcòfag d'Hipòlit
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut un sarcòfag romà, de marbre, trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Mora, al nord de Tarragona, i conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d'aquesta època trobades a Catalunya
sarcòfag d’Alexandre
Gran sarcòfag trobat a Sidó, que probablement fou la tomba d’un dels prínceps de la ciutat, amb relleus que representen Alexandre heroïtzat, lluitant.
És una destacada obra de l’art grec de final del s IV aC Actualment al Museu d’Istanbul
Museu Diocesà d’Urgell
Museu
Museu de la Seu d’Urgell situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral.
El 1971 fou installat a l’església de la Pietat Recentment ha estat ampliat i remodelat amb installacions actualizades Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu 970 i el sarcòfag de sant Ermengol 1755, obra de Pere Llopart En les seves colleccions hom troba pintura mural s XI-XIII, escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa s XI-XVIII i teixits s XI-XIV
Sant Crist de Lepant
Talla de fusta del s XV que, segons tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.
Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant , sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca
Eva
Eva Detall de la decoració pictòrica de l’absis central de l’església de Sant Martí Sescorts, conservada al Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…