Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat. El nom hebreu d’Eva (Havva), que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat. La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a paral·lel i complement de la tipologia Adam-Crist.
Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià. No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca. Hom la representa en el moment del seu naixement del costat d’Adam, sota l’arbre menjant-se la poma en companyia d’Adam i la serp, en l’expulsió del Paradís i consegüent càstig del treball, i també, a vegades, alletant els seus fills. Cal esmentar-ne les representacions a les catacumbes de Roma i Nàpols, al sarcòfag de Juni Bas (359), en les miniatures dels manuscrits medievals (Bíblia de Sant Pere de Rodes, segle XI), en els capitells romànics (Autun, Cluny, Santa Maria de l’Estany, Girona) i al Tapís de la Creació (segle XII). Entre les representacions pictòriques hi ha l’obra de Ll. Borrassà, J. van Eyck, P. Uccello, H. van der Goes, Masaccio, Ticià, Miquel Àngel, Rubens, A. Cano i L. Cranach.