Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Nova Evangelització
Iniciativa impulsada pel papa Benet XVI per reevangelitzar Occident davant la secularització cada vegada més acusada de les societats tradicionalment catòliques.
El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova…
Cuza
Llinatge moldau al qual pertangué Alexandre Joan I Cuza (Salati 1820 — Heidelberg 1873), que, malgrat l’oposició de diverses potències, fou elegit primer gospodar dels Principats Units de Moldàvia i Valàquia (1859-62) i del principat de Romania (1862-66).
Es destacà per l’esperit liberal i per les innovacions que dugué a terme reforma agrària, secularització dels béns eclesiàstics, ensenyament gratuït, etc Aprofitant les seves dificultats financeres, els estaments tradicionalistes i conservadors, afectats per les reformes, amb l’ajut de potències estrangeres, l’obligaren a abdicar
Österreichische Nationalbibliothek
Biblioteca fundada a Viena el 1526 per Ferran I.
Installada des del 1623 a l’antic palau imperial, el 1727 passà a ocupar l’edifici, d’estil barroc, construït per JB i JEFischer von Erlach Ha estat successivament enriquida per biblioteques com la de la família Fugger 1656 i la del príncep Eugeni 1737, així com per les aportacions, obtingudes per la secularització, d’altres biblioteques eclesiàstiques El 1986 tenia 2 350 000 volums, uns 8 000 incunables, 35 000 manuscrits, 120 000 autògrafs i diverses colleccions especials de mapes, papirs, documents musicals, retrats, etc
Qüestió Romana
Història
Nom donat al conjunt d’esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l’ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d’Itàlia (1870).
Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de…
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia Cinc prínceps i…
orde del Sant Sepulcre
Militar
Orde religiós i militar originat en la comunitat de canonges regulars que des de la fi del s XI tenia cura de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, i doblat al principi del s XII amb una branca de cavallers, a imitació dels ordes templer i hospitaler.
El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…
Acció Catòlica
Inicialment, organització oficial de l’Església catòlica destinada a la incorporació dels laics a l’apostolat de la Jerarquia eclesiàstica.
Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…