Resultats de la cerca

Fundat el 20 de desembre de 1979, fou inscrit en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya el 1988 Ha organitzat en alguna ocasió la Lliga Catalana d’aeromodelisme, la Copa Quadrangular i el Campionat d’Espanya de velers elèctrics 2008

Fundat durant els anys vuitanta, s’inscriví a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling l’any 1992 El primer president fou Miquel Espachs Guanyà quatre Campionats de Catalunya de clubs 1995, 1996, 2008, 2009, el primer Gran Premi Catalunya – Supercopa 2009, així com la Lliga de Lleida en sis ocasions Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 2003 i la final a vuit de la Copa de la Generalitat 2010 Des del 1991 organitza una tirada local, en què participen més de cent bitllaires Destaquen els jugadors Antonio Burges i Jaume Gené El 2011 tenia setze jugadors federats de primera categoria…

Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d’Aragó, Alfons el Bataller, per tal d’apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià i amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d’Urgell Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense , moltes pèrdues d’homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147

Fou fundat el 1914, un any després del pioner del futbol a la capital del Segrià, el Montserrat, dels germans maristes Disputava els partits al Pla d’en Gardeny

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a…

Fou fundat el 1939 a partir de la unió de diversos equips de la capital del Segrià Sebastià Tàpies en fou el primer president Jugà tres temporades a tercera divisió 1943-46, i al març del 1947 es fusionà amb el Club Deportivo Leridano per formar la Unió Esportiva Lleida

De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica el 1245 s’hi installà una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades, que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire Segrià

Fou fundat l’any 1918 per la Joventut Republicana de la capital del Segrià Durant els anys vint es convertí en el millor club de Lleida Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, del qual es proclamà campió de grup les temporades 1924-25, 1925-26 i 1926-27 L’any 1919 impulsà el Camp d’Esports, format per unes installacions que aprofitaren els altres equips de la ciutat Es dissolgué l’any 1927 en no poder assumir les despeses originades per l’arribada del professionalisme al món del futbol

Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre

Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM Publicà un…