Resultats de la cerca

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances…

En fou el quart titular Juan Antonio Pacheco-Osorio-Álvarez de Toledo y de la Cueva , lloctinent de Catalunya El dissetè marquès fou Enrique Aguilera y Gamboa

El castell de la Nou de Gaià fou la casa senyorial de la baronia, fins el 1982, quan Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, donà el castell i els jardins al municipi El títol continua en la mateixa família

Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Era originària de la província de Suruga, a la costa meridional de l’illa de Honshū Mantingué una tradició d’oposició al poder central, especialment en una revolta que durà nou anys, al segle XI, contra els Fujiwara

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258

Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda

Passà als Cortit 1571, als Bartomeu 1574, als Agulló 1613, als Ribera 1625 i, des del 1741, als marquesos de Gironella

Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan