Resultats de la cerca

Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’…

Amb aquesta derrota els francesos hagueren de signar el tractat de Cateau-Cambrésis

Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any

La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599

Les tropes de la Gran Aliança de la Haia, sota la direcció del príncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough, hi derrotaren les franceses, comandades pel mariscal Villars La derrota induí Lluís XIV a considerar la possibilitat de signar una pau i l’abandonament de la causa de Felip V de Castella

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc

La seva activitat se centra a assessorar sobre el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social de la custòdia del territori i a coordinar i donar suport a les entitats de custòdia ja formades La custòdia del territori, una idea que prové de l’Amèrica del Nord al final del s XIX, es basa a signar acords voluntaris amb els propietaris de finques per tal d’assegurar-ne la preservació i sensibilitzar els usuaris Les primeres iniciatives en terres catalanes daten del final dels anys noranta

Conegut també amb els nom no oficials i abreujats de Tractat o Pacte d’Estabilitat Fiscal, fou conseqüència de la crisi del deute, especialment la que afectà alguns estats membres de la zona euro, sobretot al sud d’Europa, bé que el subscriviren també estats membres de la UE pendents de l’ingrés a l’euro o que se'n mantenien al marge En essència, actualitzava el Pacte d’Estabilitat del 1997, bé que augmentant-ne els mecanismes de supervisió i la capacitat sancionadora La iniciativa i el lideratge correspongueren a França i, sobretot, a Alemanya, i era previst que entrés en vigor l’1 de gener…

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…