Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Sobirania i justícia
Dret
Associació constituïda el maig del 2009 amb l’objectiu de promoure la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques
Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn, per Isabel-…
Sobirania Popular Directa
Partit polític
Partit constituït al gener de 1934 a Barcelona.
Tenia per objectiu “que l’home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutadà” Dirigents Tomàs Madurell Marcet president, Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trullàs vicepresidents
imperi Britànic
Imperi Britànic
© fototeca.cat
Història
Conjunt de territoris colonials sota sobirania britànica, els quals des del 1917 començaren a ésser anomenats Commonwealth; aquesta denominació, però, no fou precisada fins a la conferència imperial del 1926 i, definitivament, a l’estatut de Westminster del 1931.
A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
Constitució del 1856
Història
Constitució de la monarquia espanyola redactada i aprovada per les corts el 1856, però que no arribà a ésser promulgada perquè O’Donnell, arran dels fets del 14 i del 15 de juliol, dissolgué les corts i restablí la Constitució del 1845.
Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837
tractat de Wehlau
Història
Acord signat entre Polònia i Brandenburg el 19 de setembre de 1657 a la ciutat de Wehlau (Prússia Oriental, actualment Rússia).
Polònia cedí la sobirania del ducat de Prússia, en canvi de l’ajuda del gran elector Frederic Guillem en la guerra contra Suècia
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren pares de Teresa…
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
acord de Péronne
Història
Pacte signat a la localitat francesa de Péronne (Picardia), el 19 de setembre de 1641, entre els representants catalans i Lluís XIII de França.
Aquest hi ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella
Decàpolis
Història
Nom donat a la lliga de ciutats constituïda a Alsàcia, al sXIV, per Mülhausen, Colmar, Münster, Turckheim, Kaysersberg, Schlettstadt, Oberehnheim, Rosheim, Hagenau i Weissemburg, aquesta darrera substituïda per Landau al sXVI.
Dividida religiosament durant la Reforma i disputada políticament entre l’Imperi i França, passà a la sobirania francesa el 1679 i hi restà integrada plenament en iniciar-se la Revolució Francesa 1789