Resultats de la cerca

Actualment assumeix el paper d’acadèmia científica i inicialment se centrà en els aspectes corporatius i professionals En aquest sentit donà suport a la creació, el 1988, del Collegi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya COLPISC, amb la finalitat de defensa corporativa de la professió Des de la seva fundació, les activitats prioritàries han estat l’organització de les diverses edicions del Congrés Català de Sociologia i l’organització del primer Congrés de Joves Sociòlegs el 2000 L’ASC també ha participat en els congressos…

Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968

Majoritàriament editats en català, tracten temes d’història contemporània, sociologia i politologia, tant generals com dels Països Catalans Edita les revistes Afers des del 1985, El Contemporani 1993 i Arxius de Sociologia 1997, i les colleccions de llibres “Els llibres del Contemporani” 1994, “Recerca i pensament” 1995, “Personatges” 1995 i “El món de les nacions” 1997 El 2025 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números

Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques —població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge— referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica

És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia fundada el 1801, però amb plans editorials autònoms Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies

Promou —mitjançant beques— estudis especialment en el camp de la sociologia, i també de l’economia, la història i la política, amb el propòsit de reflectir científicament els problemes de la societat catalana Ajuda també institucions que treballen en aquests camps Al gener del 2000 es fusionà amb la fundació Serveis de Cultura Popular

Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…