Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
El pollo Tejada
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 73 min., dirigida per Josep de Togores i Muntadas [dir. art], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…
Askia
Història
Dinastia de l’imperi songhai fundada per l’usurpador Muḥammad I el 1493 i durant el qual l’imperi estengué la seva hegemonia i conegué un grau de prosperitat reflectit en les descripcions de Leo Africanus (1511).
Diverses lluites intestines que se succeïren a la mort de Muḥammad 1528 afebliren l’imperi, que, finalment, caigué sota el domini del soldà del Marroc 1590
Ghica
Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.
Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort el 1862, fou gospodar de…
East Africa Company
Història
Companyia imperial britànica creada l’any 1888 com a instrument de penetració als territoris de Kenya i Uganda.
La companyia adquirí el protectorat britànic sobre el soldà de Zanzíbar i amplià les activitats als territoris d’Uganda Al cap de poc, però, el govern controlà directament els territoris, i la companyia fou dissolta 1896
conferència de Madrid
Història
Reunió diplomàtica celebrada del maig al juliol del 1880 a Madrid per determinar la situació del Marroc enfront de les potències colonials.
La Gran Bretanya, a la qual feu costat Espanya, aconseguí una limitació de la penetració francesa i italiana i un augment de l’autoritat del soldà sobre certes tribus de l’interior Aquest tractat fou observat fins a la conferència d’Algesires, del 1906
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
Ak Koyunlu
Història
Confederació de turcmans sunnites establerta al final del segle XIV a l’W d’Armènia i al N de Mesopotàmia, amb centre a Diyarbakir.
Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524
Joves Turcs
Història
Moviment polític turc, creat el 1868, que propugnava l’europeïtzació de l’estat otomà.
En suspendre el soldà Abdülhamit II 1878 la constitució que ell mateix havia atorgat el 1876, alguns oficials de l’exèrcit de Macedònia, entre els quals Mustafà Kemal, s’uniren al grup inicial, i aquest moviment prengué una tendència netament nacionalista L’aixecament militar obligà Abdülhamit II a restablir la constitució Una segona revolució, el 1909, substituí Abdülhamit per Mohamed V Finalment 1913 el govern passà oficialment a mans dels Joves Turcs, amb un triumvirat format per Ever, Talaat i Mustafà Kemal
Rákóczy
Francesc Rákóczy en un retrat d’Adám Mányoki (1710)
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).
Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill Segimon…