Resultats de la cerca

El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana

Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…

Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria

Els dos sobirans s’havien prèviament entrevistat al monestir de Santa María de Huerta Sòria Amb motiu de l’atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d’aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part regne d’Almeria, per al rei català

Fins el 1988 s’anomenà Sarrió, Compañía Papelera de Leiza Les seves principals fàbriques eren al Prat de Llobregat Baix Llobregat i a Almazán Sòria Després d’una greu crisi en 1978-80, fou una de les primeres empreses papereres espanyoles Disposà de filials a diversos països europeus i a Mèxic El 1991 fou adquirida pel grup Torraspapel, i adoptà el nom de Sarrió, Papel y Celulosa

Inclou diversos espais lliures i edificis per a l’esbarjo com l’Aquàrium, obra de R i E Terrades, el cinema IMAX en funcionament entre el 1995-2014, fou enderrocat el 27 de juny de 2023, de J Garcés i E Sòria, i el centre comercial Maremàgnum, d’H Piñón i A Viaplana, autors de la rambla de Mar, amb una passarella mòbil que connecta amb la Rambla de Barcelona

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima 1939 de Francisco Prada i IFIquino GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José Ruiz de Azagra, Cançó pupupidu, de Joan Durany i Alemany, lletra de FPrada i IFIquino SO Clemente Wilde INTERPRETACIÓ Antonio Vico el pare, la mare, Don Heliodoro, Fulgencio i Inocencio, Mary Santamaría Elsa, Guadalupe Muñoz Sampedro Restituta, Luis Porredón Mauricio, Francisco Martínez Soria Luquita, Alberto López…