Resultats de la cerca

El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski…

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele la línia s’extingí…

La forma del nom fou originàriament Stewart, que fou adoptada precisament pel fet de derivar de l’exercici, per part dels seus membres, del càrrec de steward senescal o majordom dels comtes de Dol Durant el temps de la reina Maria I, per influència francesa, s’imposà també, almenys en la línia reial, la forma Stuart L’estirp coneguda és Alan , segon senescal hereditari de Dol 1045, avi d’un altre Alan , que exercí el mateix càrrec i fou favorit del rei Enric I d’Anglaterra i sheriff de Shropshire 1101 Aquest tingué tres fills El darrer fou el cap de la família dels Fitzalan, comtes d’Arundel…

Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal,…