Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Reichstag
Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler a un complot…
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
Junta Superior Governativa de Catalunya
Història
Organisme de govern i de coordinació de les forces carlines de Catalunya, creat pel novembre del 1836.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga
Banū Gómez
Història
Denominació que els àrabs donaren als descendents de Gómez Díaz, comte de Saldanya.
Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid
ducat de Gloucester
Història
Títol de la casa reial anglesa creat el 1385 pel rei Ricard II per al seu germà Tomàs, comte de Buckingham i Essex.
Ha estat posseït, successivament, per diversos membres de la família reial, fins a Enric mort el 1974, fill de Jordi V, i el seu fill Ricard
La Gralla
Exemplar número 1 de La Gralla
Setmanari
Setmanari catalanista editat a Granollers del maig del 1921 al 1929.
Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat
El Tiempo
Periodisme
Diari del matí publicat a Alacant entre l’1 de desembre de 1916 i el 1925.
De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio Posseïa impremta pròpia
orde de l’Anunciada
Història
Orde de cavalleria creat pel comte Amadeu VI de Savoia el 1362.
Els estatuts foren donats el 1400 pel duc Amadeu VIII, i successivament reformats el 1434, 1518, 1577, 1680, 1840, 1869 i 1889 Passà a ésser l’orde suprem del regne d’Itàlia
Le Canigou
Setmanari
Setmanari polític publicat, en francès, a Prada (Conflent), del 1879 al 1928, i a Perpinyà del 1928 al 1929, dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929
La Unión Republicana
Periodisme
Diari republicà que aparegué a Palma, Mallorca, (des de l’1 d’agost de 1896 fins al 1904).
Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana