Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pangea
Protocontinent
Hipotètic supercontinent que hauria englobat, en el Paleozoic, la totalitat de la terra emergida i del qual haurien sorgit, per fragmentació i gradualment, els actuals continents.
Al principi, s’hauria separat en dues grans masses, la Lauràsia al nord i la Gondwana al sud El protooceà que l’envoltava era La Pantalassa , segons la tectònica de plaques
Laurentia
Protocontinent
Segons Hans Stille, un dels cratons, o zones estables de l’escorça terrestre, format per part de l’Amèrica del Nord i Grenlàndia.
Laurentia era un dels cratons en què es fraccionà el gran continent de Lauràsia Les idees de Hans Stille han estat substituïdes, avui, per la moderna teoria de la tectònica de plaques i deriva dels continents
continent de Gondwana
Protocontinent
Continent hipotètic que comprenia l’Amèrica del Sud, l’Àfrica, Madagascar, l’Índia, Austràlia i l’Antàrtida i que, juntament amb el continent de Lauràsia, formava el de Pangea
.
Segons la teoria de la deriva dels continents i, actualment, segons la tectònica de plaques , l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, unides fins al Cretaci els sediments d’aquest període de les ribes atlàntiques d’ambdós continents encaixen quasi perfectament es començaren a separar
Lauràsia
Protocontinent
Protocontinent de l’hemisferi nord i que es contraposa al de Gondwana de l’hemisferi sud.
Ambdós protocontinents es fragmentaren a partir del supercontinent anomenat Pangea , que agrupava, durant el Paleozoic inferior, la totalitat de l’escorça continental de la Terra La Lauràsia era formada per l’Amèrica del Nord, Grenlàndia i Euràsia, excloent-hi l’Índia Segons les teories de la deriva dels continents i de tectònica de plaques, aquests grans fragments s’han anat separant fins a atènyer la posició actual
NEPTUNE
Xarxa de sensors submarins instal·lada a l’oceà Pacífic per a estudiar els processos tectònics submarins.
El projecte inicial preveia installar 3 200 km de cables de fibra òptica en la zona corresponent a la placa tectònica Juan de Fuca, que es troba en subsidència sota el marge occidental de la placa nord-americana, i és per això una zona de gran activitat sísmica i volcànica Aquest desplegament ha d’anar equipat amb gran quantitat de sensors, càmeres i robots sense cables El cost aproximat d’aquesta xarxa és de 160 milions d’euros
Galileo

Images d’erupcions volcàniques a Io preses per la sonda Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme…
Venus

NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…