Resultats de la cerca

Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del…

Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç vers 1384-85, amplià l’anterior parlant dels diferents pecats A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per illustrar la seva moral Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià el Dotzè , dividit en dues parts, dóna una…

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…

Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384

El 1912 la Fédération des Sociétés Pyrénéistes confià a la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya l’organització dels Campionats Internacionals d’Esports de Neu, que posteriorment canvià la denominació El 9 de febrer de 1912, una doble caravana es dirigí a la collada de Toses des de Ribes de Freser i Puigcerdà, però el mal temps es girà en contra i només es pogueren dur a terme les proves d’esquí de fons per a guies francesos i la carrera d’aficionats La falta de neu obligà a suspendre les curses que s’havien de celebrar a Ribes de Freser, el 1913 i el 1914 També s…

Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià

Produí moltes de les medalles catalanes més reeixides del tombant de segle i del primer terç del segle XX, entre les quals moltes de les de l’Exposició del 1888, del Primer Congrés Catalanista 1880, les de l’Exposició del 1929 i les de la Generalitat de Catalunya del període republicà

Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat