Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
Militar
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana.
Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del…
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, on la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…
Lo Crestià
Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres.
En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç vers 1384-85, amplià l’anterior parlant dels diferents pecats A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per illustrar la seva moral Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià el Dotzè , dividit en dues parts, dóna una…
Gualbes

Armes dels Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…
privilegi Sant Feliu de Guíxols
Història
Privilegi promulgat per Pere III de Catalunya-Aragó, el 22 de juliol de l’any 1365, confirmació d’un altre de Jaume I, pel qual era fixat l’estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalanoaragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del regne de Mallorca havien d’ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona.
Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384
Campionat Internacional d’Esports d’Hivern
Esquí
Competició d’esquí celebrada anualment a la vall de Núria durant el primer terç del segle XX.
El 1912 la Fédération des Sociétés Pyrénéistes confià a la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya l’organització dels Campionats Internacionals d’Esports de Neu, que posteriorment canvià la denominació El 9 de febrer de 1912, una doble caravana es dirigí a la collada de Toses des de Ribes de Freser i Puigcerdà, però el mal temps es girà en contra i només es pogueren dur a terme les proves d’esquí de fons per a guies francesos i la carrera d’aficionats La falta de neu obligà a suspendre les curses que s’havien de celebrar a Ribes de Freser, el 1913 i el 1914 També s…
Malm
Geologia
Part superior del Juràssic, d’una edat compresa entre 163 i 144 milions d’anys, on predominen les calcàries de color clar, que de vegades arriben a ésser d’un gra molt fi (litogràfiques).
Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià
Castells i Fills
Empresa medallista creada el segle XIX per Bernat Castells i Brunet (1822-1883).
Produí moltes de les medalles catalanes més reeixides del tombant de segle i del primer terç del segle XX, entre les quals moltes de les de l’Exposició del 1888, del Primer Congrés Catalanista 1880, les de l’Exposició del 1929 i les de la Generalitat de Catalunya del període republicà
Minyons Catalans
Història
Cos de soldats que lluitaren contra la invasió anglesa de Buenos Aires l’any 1806.
Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina