Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
disputa de Tortosa
Història
Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeocristiana començades a Tortosa el 7 de febrer de 1413 i closes a Sant Mateu del Maestrat el 13 de novembre de 1414.
Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del…
Arqueomediterrània
Sèrie de monografies de l’àrea d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Fundada l’any 1997, manté una regularitat anual i publica diverses tesis doctorals i actes de colloquis
Oposició Obrera
Història
Tendència constituïda en el Partit Comunista soviètic entre el 1919 i 1921, els dirigents més destacats de la qual foren A.M.Kollontaj, A.G.Šliapnikov i S.P.Medvedev.
Aquest grup denunciava la burocràcia en el si del partit i de l’estat soviètic i reivindicava l’autonomia dels sindicats i un paper més important d’aquests en la societat i l’economia Combatudes llurs tesis a l’onzè congrés del Partit Comunista, el grup es dissolgué poc després
Journal des Savants
Periodisme
Diari francès fundat el 1665, a París, amb la intenció de publicar informació literària i científica.
L’inspirador fou JB Colbert, el qual veia en el diari una manera de posar la cultura al servei de l’estat i de les tesis polítiques oficials Desaparegut el 1792 i reeditat des del 1816, el 1902 fou adquirit per l’Institut de France i fou convertit en òrgan informatiu de les cinc acadèmies franceses
Association of Special Libraries and Information Bureaux
Institució fundada l’any 1924 a Londres, on radica.
Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a Anglaterra i Irlanda…
Editor Lleonard Muntaner
Editorial
Editorial fundada a Palma l’any 1994 per Lleonard Muntaner i Mariano i Maria Antònia Gonzàlez Romaguera, director editorial i gerent, respectivament.
L’empresa ha editat més de dos centenars de títols, majoritàriament en llengua catalana Especialitzada en ciències socials, s’estructura entorn d’una dotzena de colleccions, entre les quals destaquen “Llibres de la Nostra Terra” des del 1994, “El Ferreret”, de narrativa infantil des del 1994, “Poesia” des del 1995, “Mallorquins en diàleg” des del 1996, “Aliorna”, de narrativa en català des del 1997, i més recentment “Refaubetx”, per a treballs d’investigació derivats de tesis doctorals, “L’Espill”, de fonts històriques relatives als Països Catalans, i les colleccions de butxaca “…
Alternativa Europea
Partit polític
Associació cultural creada a l’agost de 1993 a Barcelona, presidida per Juan Antonio Llopart i autodefinida inicialment “nacional-bolxevic”.
Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i…
Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC)
Historiografia catalana
Institució creada el 1982 per un petit grup d’universitaris i estudiosos nord-catalans: Joan Becat (director), Domènec Bernardó, Ramon Gual, Alícia Marcet, Miquela Valls i Pere Verdaguer.
El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la història, la…
Federació Comunista Catalano-Balear
Partit polític
Federació constituïda el 1924 a partir dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, fundats el 1922 i dirigits per Joaquim Maurín.
A la tardor d’aquell any esdevingué la secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE Però les desavinences amb la direcció del PCE aviat esdevingueren evidents Maurín criticà l’estalinisme i el tarannà de la Internacional Comunista i es mostrà partidari de collaborar amb la petita burgesia i d’actuar dins la CNT La postura no fou compartida per José Bullejos, secretari general del PCE, i quan al març de 1930 aquest partit celebrà la Conferència de Pamplona, les tesis de Maurín foren derrotades Al juliol, la direcció comunista decretà la seva expulsió, tot i no ser…
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic” com a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina