Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
La Fe
Revista religiosa, política i literària, en castellà, apareguda a Palma (Mallorca), del gener del 1844 a la fi del mateix any, sota la direcció de Josep M.Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald Hi collaboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer
Comunió Tradicionalista
Denominació donada al partit carlí.
A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunió Catolicomonàrquica o per Comunió Tradicionalista, a mesura que el carlisme , a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica tradicionalisme
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant elsseus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat…
Diari de Vic
Portada del primer número del Diari de Vic
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari publicat a Vic de l’1 de maig de 1930 al 5 d’octubre de 1934.
Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…
Hermandad Nacional del Maestrazgo
Partit polític
Organització política tradicionalista fundada per Ramón Forcadell Prats el 10 de desembre de 1961 a Ulldecona (Tarragona), d’on era alcalde i on establí la seu central.
Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el…
El Día
Periodisme
Diari vespertí publicat a Alacant del març del 1915 al juliol del 1937.
Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies alternants amb la…
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític postulà l’…
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…
,
Poesies d’en Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Títol del recull de poemes catalans de Josep Lluís Pons i Gallarza, publicat a Palma el 1892 (Poesiescatalanes a la coberta editorial).
Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació…
Partido Conservador
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, juntament amb el Partido Liberal, constituí la pedra angular del sistema bipartidista característic de la Restauració.
Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la temporal de…