Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Tramvia Metropolità de Barcelona, SA
Tramvia de la línia TramBesòs de la companyia Tramvia Metropolità de Barcelona
© CIC-Moià
Societat creada el 1999 per tal de construir i explotar la concessió de les línies de tramvia del Baix Llobregat i del Besòs de Barcelona.
La xarxa tramviària metropolitana disposa de 29,2 km de vies, 6 línies, 55 estacions i 37 combois completament adaptats El Trambaix circula pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat mentre que el Trambesòs ho fa per Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs La reintroducció del tramvia a l’àrea metropolitana barcelonina es desenvolupà en diferents fases La construcció de les dues xarxes comportà una inversió inicial de 431,3 milions d’euros, que s’…
Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima
Companyia fundada el 1926 a Mataró per a explotar la línia de tramvia d’aquesta ciutat a Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28 de maig de 1928.
La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 9 d’octubre de 1965
Societat del Tramvia Econòmic de Reus a Salou
Primer dia de circulació del tramvia de Reus a Salou
© Fototeca.cat
Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de recorregut, inaugurat el 23 de juny de 1887.
Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor dièsel El ferrocarril, popularment anomenat carrilet , desaparegué el 1975
Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga
Companyia fundada per a explotar la concessió (obtinguda el 1881) de la línia ferroviària de Manresa a Olvan i Berga i el perllongament (1903) fins a Guardiola.
El 1919 s’integrà, sense fusionar-s’hi, a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Societat Anònima Tramway de Carcaixent a Gandia
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Ferrocarril de Palma a Sóller SA
Companyia creada el 1905 per a construir i explotar la línia de Palma a Sóller.
La línia, inaugurada el 1912, fou aviat prolongada pel Tramvia de Sóller al Port 1913
Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València
Societat formada el 1898 amb el nom Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.
Electrificà el primer tramvia de València 1900 i fou absorbida el 1911 per la Societat Valenciana de Tramvies
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Societat constituïda el 1986 a partir de la transferència a la Generalitat Valenciana dels serveis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), dependent fins aleshores de l’administració central de l’Estat.
Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, creava…
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment…