Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Uriel
Un dels quatre o set arcàngels que, segons la literatura apocalíptica (Llibre d’Enoc i quart Llibre d’Esdres), es troben davant el tron de Déu.
Apareix com l’àngel del foc, dels terratrèmols i del tro Poc conegut en la tradició cristiana, llevat d’algunes litúrgies orientals, té un paper important en el gnosticisme on és conegut també per Suriel o Iao com a rei de l’esfera celeste del sol La figura apareix en El paradís perdut de JMilton i, en l’adaptació a l’alemany de Gvan Swieten, en La creació de Haydn