Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
Usatges de Barcelona
Miniatura de Bernat Martorell per al llibre dels Usatges de Barcelona (1448)
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…