Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo

Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una Loa i d’un…

en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva

Les forces catalanofranceses, organitzades a tota pressa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona L’èxit tingué un ressò enorme fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña , 1641 i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major hereditari del…

Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada…

Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El 1685…

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Productores Asociados Huemir José María Huelín Rocamora, Barcelona ARGUMENT Manuel GBengoa GUIÓ RGascon FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany CANÇONS Vicente Moro i Alberto Díaz Ribeiro SO EPay INTERPRETACIÓ Luis Prendes Jaime Borrell, Silvia Morgan Carmen Rico, Alberto Ribeiro Guante Blanco / Fandanguillo, José Jaspe el bandit Star, Óscar de Lemos el bandit Parabellum, Gema del Río Elena, Mary Santpere Ernestina, José María Ovies Don Miguel Rico, Modest Cid el…

Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i els penjaren…