Resultats de la cerca

Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima…

Consta de tres actes, és escrita en octosíllabs i modernament ha estat traduïda a diversos idiomes La seva acció se suposa de la fi del s XIV o el començament del XV El general Ollantay és condemnat a mort perquè ha pretès la mà de la princesa inca Es rebella contra el seu senyor i manté a ratlla els seus exèrcits fins que és capturat, víctima d’una traïció El final de la història és feliç o tràgic segons les preferències dels diversos redactors

Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld

Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…

A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…

C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat, però, …

Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…

Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…