Resultats de la cerca

El seu període més brillant comprèn els segles XI i XII els seus monuments bramànics presenten un estil peculiar Al segle XIII se sotmeté al vassallatge de Delhi

Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba

Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península

Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília

En fou el primer soldà l’esclau i general turc Quṭb al-Dīn Aybak, el qual, entre el 1175 i el 1194, havia conquerit el país El 1206 es proclamà independent D’aquesta manera l’islam s’establí permanentment al nord de l’Índia Aybak fundà el període anomenat dels reis esclaus , que es prolongà fins el 1290 Iltutmish 1211-36 estengué el territori en lluita amb els caps Rajput, contraris al domini estranger Després d’uns quants anys d’inestabilitat provocada pel perill mogol, la dinastia dels Khaljī 1290-1320 reduí a vassallatge els principals regnes hindús del sud 1307-12 i frenà les…

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests…

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…

Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests…

El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…