Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Freyja
Mitologia
Divinitat escandinava de la fecunditat.
És filla de Njörd i germana de Freyr Hom n'associa el culte als fenòmens de la vegetació Sovint ha estat confosa amb Frigg
Aliyan
Mitologia
En la mitologia ugarítica, fill de Baal i repetició dels poders del seu pare.
Déu de la vegetació i de la humitat enfront del seu germà Mot, déu de la sequedat Els dos germans representen el cicle complet de les estacions
Tammûz
Mitologia
Divinitat mesopotàmica.
Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna
Collectanea Botanica
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1946 per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director.
És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer
Vertumne
Mitologia
Déu dels etruscs, venerat especialment a Volsinii (actual Bolsena), associat probablement amb Voltumna, al santuari de la qual s’aplegava la confederació de les dotze ciutats etrusques.
Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal

Logo del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal
Ecologia
Organisme creat l’any 2001 com una unitat de suport a la recerca i a la docència de la Universitat de Barcelona.
Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les institucions públiques,…
Pla d’Espais d’Interès Natural

Pla d’Espais d’Interès Nacional
Generalitat de Catalunya
Pla territorial sectorial aprovat el 1992 pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.
Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN augmentà dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació ZEC i de zones d’especial protecció per a les aus ZEPA corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80000 ha d’espai marí El departament de medi ambient és el rresponsable de la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la…
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió…
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Satellite Pour l’Observation de la Terre
Astronàutica
Satèl·lit francès de teledetecció.
Té una resolució de 10 m El SPOT-1 fou llançat el 1986 i el SPOT-2 el 1990 El SPOT-3 es perdé al novembre del 1996, el SPOT-4 fou llançat al març del 1998 i el SPOT-5 al maig del 2002 SPOT manté entre el 60 i el 70% del mercat mundial d’imatges per satèllit Amb la nova tècnica Supermode espera augmentar-ne la resolució i el camp Actualment, els SPOT tenen una resolució de 4 a 6 m en un camp de 50 a 80 km La tècnica d’obtenció de dues imatges, lleugerament decalades, i combinar-les proporcionaria una resolució de 2,5 m, tot ampliant el camp fins a 100 km Els satèllits SPOT són explotats…