Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Pastoral
Pintura
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1, 06 m per 1, 52 m), pintat en 1910-11.
Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó,…
Teatre Viu
Teatre
Formació teatral fundada el 1956 a Barcelona per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies , de Ricard Salvat Sovint es veié obligada a treballar en la illegalitat
batalla d’Uclés
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Uclés, a la Manxa (Conca), el 30 de maig de 1108, entre les tropes dels almoràvits i les d’Alfons VI de Castella-Lleó.
Les tropes castellanes, comandades pel príncep Sanç, fill del rei, i García Ordóñez, comte de Nájera, sofriren una gran derrota, i Toledo es veié amenaçada
el Terror Blanc
Història
Reacció contrarevolucionària que tingué lloc a França els primers anys de la Restauració (1815-16), quan els reialistes es lliuraren a una repressió sagnant contra les persones que s’havien significat en l’etapa anterior com a revolucionaris o com a bonapartistes.
La repressió fou legalitzada en certa manera pel triomf electoral dels ultres 1815, fins a arribar a l’extrem que el mateix govern del duc de Richelieu es veié obligat a posar-hi fi, a la darreria de l’any 1816
Real Instituto Pestalozziano de Madrid
Institut d’ensenyament del mètode educatiu de Johann Heinrich Pestalozzi fundat a Madrid (1806) pel coronel Francesc Amorós i Ondeano, secretari de Godoy.
En fou encomanada la direcció a Francesco Voltel , el qual ben aviat veié minada la seva orientació per l’esperit militarista d’Amorós Això, i d’altres problemes interns, portà al canvi de direcció i a la modificació del reglament Finalment, sense protecció econòmica i política, fou suprimit per una ordre de Godoy 1808
Antologia Històrica de la Música Catalana
Música
Col·lecció de discos publicats per Edigsa sota la direcció d’Oriol Martorell, entre el 1966 i el 1975.
Amb una vintena de títols, era una àmplia mostra de la música catalana, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX, en els diferents gèneres instrumental, coral, orquestral, cambra, òpera, etc El projecte es veié interromput per dificultats econòmiques de l’empresa L' Antologia fou més tard represa i continuada per PDI Produccions Discogràfiques Independents
Zeleste
Música
Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sociomusicals de la Barcelona del final dels setanta, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.
Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000
El Chornaler
Setmanari
Setmanari obrer en prosa i en vers publicat en català a València per Joaquim Payà i Nicolau Navarro del 22 de desembre de 1883 al 7 de juny de 1884.
En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
Club Esportiu Júpiter
Futbol
Club de futbol del barri del Poblenou de Barcelona.
Fundat al maig del 1909, fou impulsat pels germans Mauchan, dos anglesos que treballaven en una fàbrica al barri El nom de l’entitat prové d’un concurs de globus lliures celebrat el dia de la fundació a la platja de la Mar Bella, que guanyà un globus de nom Júpiter Aconseguí el Campionat de Barcelona de segona categoria 1917 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1917, 1925, 1928, 1929, 1937 Es proclamà campió d’Espanya de segona categoria la temporada 1924-25 Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a l’esclat de la Guerra Civil En aquesta època arribà a…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina