Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Aïda

Aïda , de Verdi, Teatre Kirov, Sant Petersburg
© Fototeca.cat - Corel
Música
Òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Ghislanzoni sobre un argument de Camille du Locle.
L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
La Fenice
Música
Teatre de Venècia inaugurat el 1792.
Reconstruït el 1837 després d’haver estat destruït per un incendi el 1836, fou l’escenari on s’estrenaren les principals òperes de Verdi Tornà a ser destruït per un incendi el 29 de gener de 1996 i es reobrí el 2003 amb un cicle de concerts Riapre La Fenica i un any més tard tingué lloc la inauguració oficial amb la represa de les representacions operístiques, amb una versió de La Traviata , de Giuseppe Verdi, dirigida per LMaazel
Il Trovatore
Portada del llibret de l’òpera Il Trovatore
© Fototeca.cat
Música
Òpera, en quatre actes, de G.Verdi, amb text de S.Cammarano, basat en el drama El trovador
, d’A.García Gutiérrez, relativa a un episodi imaginari de la guerra entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera.
Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil
La Traviata
Música
Òpera, en tres actes, de G.Verdi, amb text de F.M.Piave (basat en La dame aux camélias, d’A.Dumas fill), estrenada a La Fenice de Venècia el 1853 (a Barcelona el 1855, i a Palma, Mallorca, el 1856).
Per primer cop Verdi tractà un assumpte contemporani i donà un èmfasi realista a la seva òpera, una de les més populars del món, considerada la iniciadora d’un canvi estilístic
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
La dama de les camèlies
Novel·la d’Alexandre Dumas fill (1848) inspirada en la història real de Marie Duplessis.
Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata
Ricordi e Compagnia
Música
Disseny i arts gràfiques
Editorial de música de Milà, fundada per Giovanni Ricordi (1785-1853) l’any 1808.
Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord
Otel·lo

Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de William Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…