Resultats de la cerca

El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que…

Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…

Començà patrocinant i subvencionant les excavacions de l’amfiteatre de Tarragona, vers 1950-55, de l' illa de Cullera 1955-56 i després a Mallorca a la ciutat romana de Pollentia Alcúdia i a la necròpoli de son Real , a la punta dels Fenicis, del 1956 ençà, i l’illa dels Porros Alcúdia També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d'Alcoi 1968 Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals AArribas ed, Pollentia Estudio de los materiales, I 1983, MLPalanques Las lucernas de Pollentia 1992, JSanmartí et alii, Les ceràmiques de…

No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…