Resultats de la cerca

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…

Inaugurat al començament de desembre del 2011, l’eix connecta de sud-oest a nord-est les principals infraestructures viàries catalanes, com són la C-31, la C-32, l’AP-7, l’A-2, i l’Eix Transversal, i millora el trànsit de llarg recorregut, les comunicacions intercomarcals i la mobilitat a l’entorn de les principals poblacions del recorregut L’eix té 67 km de longitud i inclou trams de nova construcció i d’altres ja existents Les obres, que finalitzaren mig any abans del previst, tingueren un pressupost de 368,4 milions d’euros El model de construcció adoptat ha estat el sistema…

És la concreció a nivell d’esquema general infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD del model de la Gross Barcelona Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona, i formada per Manuel Vega i March, Guillem Busquets, Jaume Bofill i Mates i Josep Mde Lasarte El pla, partint…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…