Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Worldwatch Institute
Fundació privada nord-americana dedicada a l’estudi dels temes ambientals.
Els seus temes principals d’investigació són els reptes del canvi climàtic, la degradació dels recursos i el creixement de la població mundial Amb seu central a Washington, publica anualment, des del 1983, L’estat del món , un informe que és traduït a trenta-sis llengües des del 1993, Icària ho fa al català, i altres estudis i reculls de dades, entre els quals destaquen el també periòdic Signes vitals , el darrer, del 2009 Vital Signs , d’inspiració divulgativa Les seves obres reflecteixen el convenciment de la importància creixent del canvi climàtic no tan sols per si mateix i…
Signals
Centre d’art i publicació d’art.
L’any 1964 es creà a Londres Signals Centre for Advanced Creative Study, un centre de programació d’exposicions, activitats i edicions, amb un interès central en els nous desenvolupaments de la ciència i la tecnologia El nom s’inspirà en uns treballs de Takis Els fundadors foren Paul Keeler, director, Guy Brett, David Medalla, Christopher Walker, Gustav Metzger i Marcelo Salvadori Frank Poper fou un dels patrons del centre Al llarg dels dos anys que estigué obert, exposà el treball de gran nombre d’artistes i realitzà diferents exposicions collectives A partir de l’agost del 1964 es publicà…
La patrulla
Cinematografia
Pel·lícula del 1954; ficció de 94 min., dirigida per Pedro Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films - JAPoves Madrid ARGUMENT I GUIÓ Rafael García Serrano, José María Sánchez Silva FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Salvá, Joaquín Alba MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Fernando García Morcillo i cançons de la guerra SO Paulino García Velázquez INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Enrique, José María Rodero Vicente, Marisa de Leza Lucía, Julio Peña Matías, Antonio Almorán Paulino, Julio Riscal el poruc, Germán Cobos Calatayud, Fernando MDelgado el capità Silvio, Arturo Fernández Johnny, Tomás…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…
E.R.
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic La visió que ofereixen d’Empar…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…
Pacte Tripartit
Història
Tractat militar signat a Berlín, el 27 de setembre de 1940, per Alemanya, Itàlia i el Japó, en el qual es comprometien a ajudar-se mútuament per tal d’aconseguir els espais vitals mínims necessaris i crear un ‘‘ordre nou’’, repartint-se les respectives zones d’influència.
Pel novembre d’aquell mateix any s’hi adherien Hongria, Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia
Revolució Russa

Desfilada militar a Petrograd durant la Revolució de febrer
Història
Procés revolucionari que, a Rússia, posà fi a l’autocràcia dels tsars i dugué a la instauració d’un règim socialista.
Cal distingir-hi dues fases la primera, coneguda com a Revolució de febrer març, segons el calendari gregorià, forçà l’abdicació de Nicolau II la segona, anomenada Revolució d’Octubre novembre, segons el calendari gregorià, donà el poder al partit bolxevic Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític El moviment revolucionari del 1905 mostrà que “Rússia era un polvorí”, situació que les reformes de Stolipin no modificaren la Primera Guerra Mundial, amb…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…