Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
afer Galinsoga
Història
Afer iniciat al juny del 1959 arran d’un incident provocat per l’aleshores director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, en protestar a l’església barcelonina de Sant Ildefons perquè hom predicava en català.
La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte Els partits polítics —…
Grupo Comunista Internacionalista
Partit polític
Grup trotskista fundat el 1945 a Pa-rís per Manuel Fernández-Grandizio (Munis), antic dirigent de la Sección Bolchevique-Leninista de España.
Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es…
els Alizés
Grup francès de trapezistes volants que, entre les dues guerres, figurà entre els més importants de l’especialitat.
El seu creador fou Pierre Alizés i els darrers anys tingué com a companys Jacques Nicolet, portador, Gerard Stapper, àgil com el mateix Pierre, i Marlies Tanz, àgil femenina
La Campana
Música
Himne revolucionari i patriòtic escrit en català per Abdó Terrades, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní El Republicano (1842); la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX
Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI)
Historiografia catalana
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona fundat per l’historiador Jaume Vicens i Vives l’any 1949, amb l’objectiu de renovar i estructurar la investigació històrica, fonamentalment dels Països Catalans.
Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,
Front Nacional de Catalunya
Partit polític
Organització nacionalista catalana fundada a París (a la Rue du Chevalier de la Barre) a l’abril de 1940 com a moviment de resistència d’alliberament nacional per elements de diverses formacions nacionalistes.
Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…