Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Inocenci XVII
Papa de Roma (466-899).
Llibre d’antiquitats
Literatura catalana
Llibre de memòries de la seu de València del ss.XVI-XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat pels sotssagristans de la seu de València, recull fonamentalment dades de les cerimònies religioses, però també moltes altres notícies generals, locals i internacionals especialment valuoses pel que fa a les Germanies, dels s XVI-XVII, encara que s’hi consignen notícies del s XV i hi ha una anotació del XVIII La llengua majoritària és el català, amb alguns pocs fulls redactats en castellà El seu iniciador i redactor principal fou Pere Martí 1523-39 i entre els continuadors cal esmentar Joan Clarà 1540-56, Miquel Jeroni Bertran 1581-87 i…
Stroganov
Família de grans comerciants i industrials russos dels s. XVI-XVII, coneguts per llur activitat colonitzadora dels Urals i de Sibèria.
Als s XVII-XIX ja eren grans terratinents i industrials, i els seus dominis ocupaven grans extensions Obtingueren grans privilegis de la corona Al s XVIII entraren a formar part de l’aristocràcia russa, amb títol de príncep Amb grans poders en els seus territoris, tenien el seu propi exèrcit i una administració interna Al s XIX ocuparen importants càrrecs polítics, diplomàtics i militars Cal destacar llur acció colonitzadora i de russificació de Sibèria Durant els s XVI-XVII foren patrocinadors d’una escola iconogràfica coneguda com a escola Stroganov , que…
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Museu
Museu de Montblanc, situat a la casa Josa (segle XVII) i inaugurat el 1958.
Recentment les installacions han estat remodelades És gestionat per l’associació Museu Arxiu de Montblanc i comarca Entre les seves colleccions destaca l’arqueologia Epipaleolític, Neolític, Calcolític, bronze, ferroibèric i romà eines del camp i d’oficis boter, carreter, baster, ferrer, picapedrer, espardenyer, paperer, etc, escultura medieval, pesos i mesures segles XVIII i XIX, pintura segles XVII- XIX, armes barroques i els pots del segle XVIII de la farmàcia de Montblanc Actualment, comprèn la seu central, que coincideix amb l’antic Museu de Montblanc, inaugurat el 1958 a la…
Hotteterre
Música
Família francesa de fabricants d’instruments, instrumentistes i compositors, activa durant els segles XVII i XVIII.
Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…
Anglada
Historiografia catalana
Família de pagesos benestants originaris de Fonteta (Baix Empordà), alguns membres de la qual als s. XVII-XVIII foren dietaristes.
Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort…
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…
Museu de la Ciutadella de Roses

Restes de les casernes de cavalleria del segle XVII de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Museu
Equipament museístic inaugurat l’any 2004 a la Ciutadella de Roses.
Presenta un recorregut didàctic des dels inicis grecoromans de la vila, passant per la Roses medieval i l’evolució del recinte fortificat, fins a arribar al s XX La visita acaba amb una sèrie d’itineraris in situ per les excavacions arqueològiques de la mateixa Ciutadella L’edifici del museu consta de dues naus que inclouen els diferents espais destinats a acollida de públic, exposició, audiovisuals, botiga, cafeteria i serveis En té cura de la gestió l'ajuntament de Roses
Escola Romana
Música
Nom donat al grup de compositors de mitjan segle XVI i el principi del segle XVII actius a Roma al servei de l’Església Catòlica.
La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la fluïdesa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina