Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
batalla de Cutanda
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut prop de Cutanda, a la vall del Jiloca, el 1120.
En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora d’una gran…
Banū Ġāniya
Família berber que a l’època almohade s’independitzà a les Illes Balears i Ifrīqiya.
'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern de les Illes Balears, mentre que ‘Alī ibn Isḥāq ibn Ġāniya portava…
batalla de Sagrajas
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 23 d’octubre de 1086 a les ribes del Zapatón (Extremadura) entre l’exèrcit almoràvit i Alfons VI de Castella-Lleó, aliat amb Sanç Ramírez d’Aragó i amb Álvaro Háñez de València.
La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella-Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
Boko Haram
Història
Organització terrorista i fonamentalista islàmica nigeriana.
El seu sorgiment s’inscriu en el conflicte crònic entre les poblacions islàmiques i les animistes cristianes que ha dominat l’Estat nigerià des del seu origen Tot i que el nom oficial de l’organització és en àrab i correspondria a 'Adherents a la causa de la propagació de les ensenyances del Profeta i del Gihad', la designació més corrent és en llengua haussa Boko Haram, traduïble per 'contra Occident' o 'Occident prohibit' Fou fundada pel clergue Mohammed Yusuf l’any 2002, per crear un estat islàmic al nord de Nigèria Amb aquest objectiu, obrí una escola islàmica que atragué…
Kara Koyunlu
Història
Confederació de turcmans xiïtes procedent del sud d’Armènia i establerta (principi del s XIV) als dominis dels ǧalā’ir de Bagdad.
Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del moltó blanc…
califat de Còrdova
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…