Resultats de la cerca
Es mostren 4485 resultats
General San Martín
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, forma part de l’aglomeració del Gran Buenos Aires.
Important nucli industrial, amb indústria química, del ciment, maquinària tèxtil, del paper i alimentària
Gebze
Ciutat
Ciutat de l’il Kocaeli, Turquia, a la regió de Màrmara i costes de l’Egea.
Situada a l’W d’Izmit, forma part de la seva àrea metropolitana Indústria química
Gaziantep
Divisió administrativa
Il d’Anatòlia Sud-Oriental, Turquia.
La capital és Gaziantep
Gaziantep
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia.
És situada a la falda meridional del Taure 940 m, al nord de la frontera amb Síria i a l’oest del riu Eufrates És l’antiga Aintab Prop de la ciutat són explotats jaciments de fosfats
Gavadà
Llogaret
Llogaret del municipi de Vandellòs (Baix Camp), vora el límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant meridional de la mola de Genessies.
Hi ha restes d’una antiga torre circular medieval
Barri Gaudí
Barri Gaudí, a Reus (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Reus (Baix Camp), al NW del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
Formosa
Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, entre el Paraguai —del qual la separa el riu Pilcomayo— al nord, el riu Bermejo al sud, Salta a l’oest, i el riu Paraguai, a l’est; forma part de la regió del Gran Chaco.
La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó, l’explotació…