Resultats de la cerca
Es mostren 3435 resultats
Samsun
Ciutat
Capital de l’il de Samsun, Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país
Samòsata
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Commagena, a la ribera dreta del curs superior de l’Eufrates (actualment Samsat, uns 50 km al NW d’Urfa, Turquia).
Nus important de comunicacions en els períodes hittita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
Sakarya
Riu
Riu de Turquia, a l’Anatòlia nord-occidental (790 km).
Neix a l’Emir Dagh 2 700 m i desemboca a la mar Negra
Sakarya
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Adapazari
Riner
L’església de Sant Martí i el castell de Riner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de la riera de Solsona o riu Negre.
Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
Querol
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, on la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu.