Resultats de la cerca
Es mostren 14108 resultats
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Pavullo nel Frignano
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada al vessant oriental dels Apenins, al cor del Frignano, uneix l’Emília amb la Toscana Mercat agrícola, és també centre d’estiueig
Pavia
Divisió administrativa
Província de la Llombardia, Itàlia.
La capital és Pavia
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…
Patti
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III
Paternò
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, als peus de l’Etna.
És un centre agrícola important Entre els seus monuments, cal esmentar les esglésies gòtiques de Santa Maria in Alto i San Francesco i un gran castell normand
Partinico
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia, terra endins del golf de Castellammare.
Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó
Parma
Divisió administrativa
Província de l’Emília-Romanya, Itàlia.
La capital és Parma