Resultats de la cerca
Es mostren 3834 resultats
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.
Rodés
L’església de Rodés (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Surp, a 1 091 m alt., en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial Sant Vicenç depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix
Peracalç
Aspecte del poble de Moncortès de Pallars, amb la serra de Peracalç al fons (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat, del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç 1 478 m alt, sector de les serres interiors dels Pirineus que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’W, i la del Boumort, a l’E, entre els cursos del Flamisell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç
Perabella
Monestir
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea
vall Peguera
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor
Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…