Resultats de la cerca

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació

Actualment hi ha una urbanització turística

Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en que els dos agregats se’n independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…

S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena  Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…

El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes

Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies

Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera

El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485