Resultats de la cerca
Es mostren 3551 resultats
la Ribera
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Ribera) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anyà.
Ribelles
Vista del poble de Ribelles
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
canal de navegació de Reus a Salou
Canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus (Baix Camp) amb el port de Salou, projectat a l’inici del s XIX.
Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques un error de nivell en els càlculs foren deturats el 1803 Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat
Renant
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al S del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió, Urgell.
La seva església Sant Antoni fou agregada a la parròquia de Cabanabona
mola de Remullà
Punt culminant (588 m) de la serra de Santa Marina, al Baix Camp, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
la Règola
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’E de la vila.
El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola
Refet
Santuari
Santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al NE de Seró.
L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita
.
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida