Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Colldorenga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), vora el coll d’Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet.
Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga Al segle XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià
riu Boix
Riu
Riu de la Noguera, afluent del Segre per la dreta; neix al Montsec, a 1 080 m d’altitud, i, després de travessar el muntanyam per la gorja del pas de les Escales o del pas Nou, corre en direcció N-S al llarg de 23 km, drenant la conca de Meià, els antics termes de la Baronia de la Vansa i de Baldomar; desemboca aigua avall de l’estret de Salgar.
El seu principal afluent, per la dreta, és el barranc de la Clua De cabal escàs, presenta un règim fluvial mediterrani amb forta secada estiuenca
la Meó
Partida
Partida de l’horta de Balaguer (Noguera), estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la séquia de Gerb.
Era coneguda amb el nom d’ hort d’Almudèfer o del Rei , per tal com al segle XI havia pertangut al rei de la taifa de Lleida al-Mudaffar
el Puig de Meià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià) del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), aturonat a 917 m alt., en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.
És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell 1033-42
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
Cal Vansa
Masia
Masia del municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Amb el nom de casa de la Vansa, la històrica masia era dins l’antic terme de Lluçars al NE del poble, i fou el centre originari de la Baronia de la Vansa
Tragó de Noguera
Antic municipi, incorporat el 1964 al d’Os de Balaguer (Noguera), llevat del sector de l’antic terme de Boix, que ho fou al d’Ivars de Noguera.
L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el poble d’ Alberola i han restat…
Mormur
Puig (326 m) del municipi de Balaguer (Noguera), a migdia del camí d’Algerri, al SW de la ciutat.
El coll de Montmur és citat el 1093 Queden restes de l’antic castell però el poble que hi hagué desaparegué amb les pestes del segle XIV Hom hi ha descobert restes de ceràmica ibèrica
el Tossal
Poble
Poble (387m alt) del municipi de Ponts (Noguera), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany; de l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al S del poble.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany amb l’església i casa d’ Estany i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan
Pedra
La Mare de Déu de Pedra
Salvem Pedra
Antic poble
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 juntament amb la imatge del s XV, i reconstruït el 1944 El lloc era presidit pel castell de Pedra , esmentat ja l’any 1041 Al s XIV ja era un despoblat