Resultats de la cerca
Es mostren 2617 resultats
mas de la Portella
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Pujalt (Anoia), al SE del poble, prop de l’Astor.
És esmentat ja al s XIV
coll de la Portella
Collada
Coll a l’extrem oriental de la serra de Queralt, que comunica les valls de Miralles i de Montbui, a l’Anoia.
Portaspana
Despoblat
Despoblat de l’Anoia, proper a Argençola i Clariana, esmentat al s XIV.
el Portal
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Portal) a l’E de la vila dels Prats de Rei (Anoia).
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Santa Helena
Ermita
Ermita del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), al vessant SE del turó de l’Home.
Santa Fe de Montseny
Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…
Santa Eulàlia de Tapioles
Antiga parròquia de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca
Santa Eugènia del Congost
Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
Santa Digna
Capella
Masia i capella de la parròquia de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635