Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1 600 000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1 480 m, essent-ne la màxima de 4 023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipí El…
canal de Yucatán
Estret marí
Braç de mar entre les costes occidentals de Cuba (cap de San Antonio i cap de Corrientes) i la península de Yucatán (cap Catoche) (350 km).
Uneix el golf de Mèxic N i la mar Carib S
estret de Florida
Estret marí
Braç de mar que comunica el golf de Mèxic amb l’Atlàntic, entre la península de Florida (EUA) i les illes de Cuba i les Bahames.
Hi passa el corrent càlid de Florida, branca mare del corrent del Golf
Cantàbria
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Bilbao
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
Cuba
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Espanya
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…