Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Villamañán
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a la riba esquerra del riu Esla.
Cistierna
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a l’alta vall de l’Esla, que drena el terme.
El terme és accidentat pels primers contraforts de la serralada Cantàbrica Hi té importància la mineria, especialment l’extracció de carbó
Santa María del Páramo
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat al Páramo lleonès, entre els rius Órbigo (W) i Esla (E).
Agricultura i ramaderia Indústria metallúrgica i de material per a la construcció
San Cristobal de Entreviñas
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat a la confluència dels rius Cea i Esla, que drenen el terme.
Gradefes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, delimitat per ponent pel riu Esla i a l’est de la capital provincial.
El poblament és disseminat La seva economia es agrícola vinyes i ramadera Hi abunden els ruscs Hi destaca un monestir cistercenc, fundat al s XII
Mansilla de las Mulas
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a El Páramo lleonès, al SE de la capital provincial i drenat pel riu Esla.
Hi ha agricultura i indústria alimentària Es conserven les muralles medievals
Cuadros
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat al N de la ciutat de Lleó i drenat pel riu Bernesga, afluent de l’Esla.
Economia agrícola i ramadera
Crémenes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a l’alta vall de l’Esla, vora el pantà de Riaño, que té la seva part més meridional dins del terme.
Castella i Lleó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…