Resultats de la cerca

Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme

Amb un perímetre de 36 km, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental, assoleix la màxima altitud al Con do Forno 68 m És reserva natural de l’Unió Europea i disposa del parc natural d’O Carreirón, zona de protecció especial per al ocells Tota l’illa conforma el municipi d’ A Illa de Arousa Està unida al continent per un pont d’uns 2 km de longitud  

Era lloc de moriscs tenia 13 focs al moment de l’expulsió del 1609

La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme

Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

Agricultura vinya i indústries alimentàries, de mobles i de la construcció