Resultats de la cerca
Es mostren 2926 resultats
el Perelló
El Perelló, a Vilablareix
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilablareix (Gironès), cap efectiu del municipi, situat al NE del terme, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, a la dreta del Güell.
Peradalta
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan.
Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer
castell de Pera
Castell
Antic castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a 727 m, en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel NW la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç
Penedes
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al NE del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera Hi ha fonts d’aigües medicinals aigua de Penedes , bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca
can Pedró
Masia
Antiga masia del municipi de Palau-solità (Vallès Occidental), al N del poble de Plegamans, prop de la qual hi ha la famosa alzina de can Pedró
, darrere la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat.
serra de les Pedritxes
Serra
Contrafort (786 m alt.) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els termes de Terrassa i de Matadepera (Vallès Occidental), al darrer dels quals s’estén, als vessants de la serra i damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes
.
Pedret
L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora
Papua
Geografia històrica
Nom de l’antiga colònia australiana de Nova Guinea (1906). El 1949, la seva unió a l’antiga possessió alemanya de Nova Guinea (administrada per Austràlia des del 1921) donà lloc al territori de Papua Nova Guinea, que el 1975 esdevingué estat independent..
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…