Resultats de la cerca
Es mostren 10283 resultats
Göta
Canal de navegació
Via navegable de Suècia que comunica Göteborg, al Kattegat, amb Söderköping, a la mar Bàltica, a través del riu Göta i els llacs Vänern i Vättern.
Té una longitud d’uns 400 km, 96 dels quals són de canal
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ljungan
Riu
Riu de Suècia (350 km).
Neix al massís de Helagsfjället i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha salts d’aigua, que hom aprofita per a produir energia elèctrica
Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
Linköping
Ciutat
Capital del län d’Östergötland, Suècia.
Situada a l’est del llac de Vättern, és seu episcopal centre ferroviari, té indústria automobilística i elèctrica, i hi ha aeroport Entre els seus monuments arquitectònics cal esmentar la catedral, gòtica, i el castell
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Leyte
Illa
Illa de les Filipines, al centre de l’arxipèlag, en el grup de les illes Visayas, entre Samar i Mindanao.
La capital és Tocloban La població viu del conreu de l’arròs, del blat de moro i del coco Hi ha jaciments de sofre
Lelystad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Flevoland, Països Baixos, a la vora del pòlder de Flevoland Est.
Centre comercial i industrial
Leiden
©Turisme d'Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a poca distància de la mar, en una plana travessada per petits canals, és famosa per la seva universitat fundada el 1575, amb una gran biblioteca més d’un milió i mig de volums, i, des de temps antic, un destacat centre cultural instituts d’ensenyament superior, nombrosos museus, teatre, sala de concerts, etc Centre comercial formatge, flors, productes hortícoles i industrial indústries tèxtil —amb una tradició que data del s XIII, però actualment molt reduïda—, mecànica, de perfumeria, conservera, etc Entre els seus monuments es destaquen les esglésies gòtiques s XIV de Sant Pere i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina