Resultats de la cerca
Es mostren 6868 resultats
Aripuana
Riu
Riu del Brasil, afluent del Madeira per la vora dreta (900 km).
Neix a la Serra do Norte i rep el riu Roosevelt per l’esquerra El seu curs baix és navegable
Chapada do Araripe
Altiplà
Altiplà del Brasil, fronterer amb els estats de Piauí, Ceará i Pernambuco (1000 m).
Conreus de cotó, arròs, mandioca i canya de sucre
Aracaju
Ciutat
Capital de l’estat de Sergipe, Brasil, situada a la desembocadura del Catanguiba.
Per raó de les millors condicions del seu port ha suplantat São Cristovao, la primera capital Centre industrial teixits i factories de sucre que exporta sucre, cotó, fusta i sal Nus de comunicacions ferrocarril a Salvador i Propriá i aeroport
Apeldoorn
Exterior del Palau de Het Loo a la ciutat d’Apeldorn, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, als Països Baixos.
Situada a la regió de Veluwe, àrea amb boscs de pins i brugueres, és una ciutat residencial i turística connectada per canal amb Zwolle Nucli industrial paper carbó, sabó, colorants, teixits, metallúrgia
marquesat d’Anvers
Geografia històrica
Territori dels Països Baixos, una de les disset antigues províncies.
Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant
Guarapuava
Ciutat
Ciutat de l’estat de Paraná, Brasil.
Situada a l’W de Curitiba, a la vora del riu Jordão, afluent de l’Iguaçú, és un centre agrícola i ramader Hi ha foneries de ferro
Guanabara
Badia
Badia del SE del Brasil, on hi ha les ciutats de Rio de Janeiro i de Niterói.
A la seva entrada hi ha el conegut Pão de Açúcar
Guanabara
Regió
Antic estat del Brasil, a l’W de la badia de Guanabara.
El relleu és molt accidentat Plantacions de canya sucrera, refineries de sucre i indústries tèxtils El 1975 perdé la categoria d’estat en ésser incorporat al de Rio de Janeiro El mateix any la seva antiga capital, la ciutat de Rio de Janeiro, assumí la capitalitat de l’estat homònim
Groningen
Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings