Resultats de la cerca
Es mostren 3556 resultats
Llardecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…
Ljouwert
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Frísia, Països Baixos.
Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Lelystad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Flevoland, Països Baixos, a la vora del pòlder de Flevoland Est.
Centre comercial i industrial
Leiden
©Turisme d'Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a poca distància de la mar, en una plana travessada per petits canals, és famosa per la seva universitat fundada el 1575, amb una gran biblioteca més d’un milió i mig de volums, i, des de temps antic, un destacat centre cultural instituts d’ensenyament superior, nombrosos museus, teatre, sala de concerts, etc Centre comercial formatge, flors, productes hortícoles i industrial indústries tèxtil —amb una tradició que data del s XIII, però actualment molt reduïda—, mecànica, de perfumeria, conservera, etc Entre els seus monuments es destaquen les esglésies gòtiques s XIV de Sant Pere i…
la Fontcalda
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontcalda
) i balneari del municipi de Gandesa (Terra Alta), a l’engorjament del riu Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigua mineromedicinal que brolla a 25°C i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica l’església actual fou construïda el 1756 Ha esdevingut un centre d’estiueig
Haarlemmermeer
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
És un centre comercial de productes agrícoles del pòlder del mateix nom blat, ordi, fruita
Haarlem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos, a la vora del riu Spaarne.
Amb nombrosos canals, és dividida en dues parts, enllaçades per cinc ponts És centre d’un complex residencial que inclou Bloemendaal, Bentveld, Overveen, Aerdenhout, Santpoort, Heemstede i Schalkwijk Mercat d’una àrea de conreu floral bulboses, té indústria metallúrgica lleugera, alimentària i d’arts gràfiques És un centre administratiu i d’activitats terciàries
Andaní
Antic poble
Antic poble del municipi d’Alfarràs (Segrià), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana.
Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina