Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
golf de San Matías
Golf marí
Golf de l’Argentina, a la costa de la Patagònia, que s’estén entre la punta Bermeja, al N, i la punta Norte, a la península Valdés, que el tanca pel S.
San Antonio n'és el principal port
San Jorge
Golf marí
Golf de la costa meridional de l’Argentina, entre les províncies de Chubut i de Santa Cruz, situat entre el cap Dos Bahías al N i el cap Tres Puntas al S.
Juntament amb els sectors veïns és una de les conques petrolíferes més importants de l’estat
Darién
Cartagena de Indias, ciutat de Colòmbia, situada a la costa del golf de Darién
© B. Llebaria
Golf marí
Golf de la mar de les Antilles que s’estén entre Panamà i Colòmbia.
El golf d’Urabà, a la costa colombiana, en constitueix la part més profunda A l’època precolombina les vores del golf foren habitades per tribus txibtxes El recorregueren diverses expedicions castellanes, que hi fundaren Santa María la Antigua 1510 i San Sebastián Fou adscrit a la governació de Castilla del Oro i tingué, durant tota l’etapa colonial, un gran tràfic marítim, que provocà la presència de nombrosos pirates i corsaris Amb la independència, el golf restà sota l’administració de la Gran Colòmbia, que se'l repartí el 1903 amb Panamà
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
mar del Labrador
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, situada a la costa NE del Canadà, entre la península del Labrador i el S de Grenlàndia.
Kurgan-T’ube
Divisió administrativa
Oblast’ del Tadjikistan.
La capital és Kurgan-T'ube 58 400 h 1989
Kul’ab
Divisió administrativa
Oblast’ del Tadjikistan.
La capital és Kul’ab 79 300 h 1991
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part oriental El…